La seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya participa en un projecte internacional de reconstrucció de la història genòmica de la península Ibèrica
La seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya han col·laborat en un ambiciós projecte internacional d’estudi de la història genòmica de la península Ibèrica, coliderat per la Universitat de Harvard i l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).
Aquesta investigació, que ha suposat l’anàlisi del material genètic d’un nombre important d’individus procedents de tota la península i de diferents períodes històrics, ha permès establir la transformació de la població en aquest territori durant gairebé 8000 anys.
En relació a la ciutat ibèrica d’Ullastret, s’han analitzat varies mostres dentàries procedents de diversos individus que haurien estat decapitats i el seu cap exposat a la façana d’un edifici aristocràtic. Aquest ritual és ben conegut entre els pobles celtes de la Gàl·lia meridional i al món ibèric septentrional, on s’exhibia el cap de l’enemic vençut com a trofeu de guerra.
Els resultats globals d’aquest estudi apareixen publicats al darrer número de la prestigiosa revista científica Science. Entre d’altres qüestions, s’ha pogut establir que a l’assentament d’Empúries hi ha dos grups d’herència genètica diferent, un que procedeix del món grec i un altre grup, més autòcton, amb una herència genètica indistingible dels ibers analitzats a la ciutat ibèrica d’Ullastret. D’aquesta manera, s’ha pogut contrastar aquesta dualitat de població a la ciutat antiga que ja coneixíem a través d’algunes fonts clàssiques.
