La llengua ibèrica és un dels aspectes menys coneguts de la cultura ibèrica, malgrat tot a Ullastret es conserven diversos exemples d'escriptura ibèrica. De fet l'origen de l'escriptura ibèrica és molt controvertit.
L'escriptura ibèrica neix al sud-est de la península Ibèrica durant el s. VI aC i, des d'allà, s'estén per tota la costa mediterrània, arribant a Catalunya a finals del s. V aC. Consta de 28 signes, alfabètics i sil·làbics al mateix temps. S'escrivia indistintament de dreta a esquerra o al revés. La majoria dels signes procedeixen de l'escriptura fenicia o grega, però amb valors fonètics diferents. Es llegeix però no es pot traduir.
Els ibers feien servir la ceràmica, làmines de plom o bé pedra com a suport de l'escriptura. Les inscripcions d'Ullastret consisteixen, la gran majoria, en incisions realitzades a la base de vasos àtics de la primera meitat del s. IV aC, però també en destaquen les realitzades sobre plom, pesos de teler i fusaioles, i sobre un rython o vas amb forma d'animal, la més antiga trobada al jaciment.
