Dos cranis enclavats trobats a Ullastret reafirmen que els ibers practicaven decapitacions rituals

Les troballes es troben entre les millors conservades d’Europa i tenen escassos precedents a Catalunya.

Les excavacions arqueològiques dutes a terme durant els mesos d’agost i setembre a la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu (Ullastret), han tret a la llum una excepcional descoberta en un dels carrers principals del jaciment: un conjunt de set restes cranials humanes, entre les quals destaquen dos cranis sencers amb evidències de tractament ritual, travessats per un clau de grans dimensions, i  que s’exhibien fixos en un lloc públic, com a trofeus de guerra.

Els treballs duts a terme tenien com a objectiu contrastar arqueològicament els resultats de la prospecció geofísica multisistema (prospecció magnètica i georadar) realitzada en aquesta zona l’any 2006, en el marc d’un projecte de col·laboració entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret i l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid. Aquesta prospecció cercava la delimitació del poblat per la banda est, que constitueix l’únic vessant del turó on encara no s’ha documentat el traçat de la muralla que tancava el poblat.

Les dades obtingudes a través de l’excavació realitzada, juntament amb les que ja posseíem dels resultats de la prospecció geofísica multisistema, han estat l’element determinant per la comprensió definitiva de la implantació i ocupació urbanística d’aquesta àrea del gran assentament iber d’Ullastret. Concretament, en aquesta intervenció s’ha localitzat una de les portes principals d’entrada a la fortificació, alhora que s’ha identificat un important carrer que sorgeix d’aquesta porta i que serveix d’eix vertebrador de la plataforma inferior de l’oppidum. Aquesta descoberta ha permès contrastar que aquest assentament s’estructura urbanísticament en aquest sector a partir de grans terrasses que es comuniquen en sentit longitudinal a través de carrers.

Però, no va ser fins al darrer sondeig de les excavacions que es va produir la troballa més singular per la seva excepcionalitat: els dos cranis enclavats així com les altres restes cranials que, molt probablement, pertanyen a 5 individus adults. Cal esmentar que la troballa de restes cranials humanes en els poblats pertanyents als territoris ibers costaners del nord-est peninsular (indigets i laietans) no és un fet insòlit i testimonia la pràctica d’origen celta dels caps tallats, però reafirmen que els ibers de l’actual zona catalana seguien una tradició d’origen celta descrita per diverses fonts literàries antigues com Diodor de Sícila, Estrabó, Livi i Posidoni.

La seva excepcionalitat radica en el fet que, fins a l’actualitat, només s’havien localitzat tres cranis enclavats sencers. I és que des de les primeres evidències publicades a principis del segle XX per Bosch Gimpera, les troballes aïllades de restes humanes en contextos urbans de l’edat del Ferro, tant a la banda peninsular com als oppida del sud-est francès, s’han succeït en comptagotes. A Catalunya, el primer es va localitzar a principis del segle XX al peu de la muralla del poblat de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet i els altres dos van aparèixer en sitges en el transcurs d’una campanya d’excavacions al Puig de Sant Andreu d’Ullastret l’any 1969. Totes elles integren el fons del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i configuren una col·lecció sense paral·lels a la resta de la península Ibèrica.

El següent pas serà l'estudi dels cranis, en el que per primera vegada es farà servir la tecnologia més actual com la tomografia axial computeritzada, estudis d'ADN i d'isòtops estables. Gràcies a aquesta tecnologia i al bon estat de conservació dels cranis, es preveu poder fer una reconstrucció volumètrica en 3D, que ens permetrà, per primera vegada, conèixer el rostre d'un iber.

Durant la roda de premsa, el director del MAC, Xavier Llovera, ha repassat les grans troballes d'aquest 2012, i és que està sent un gran any per l'arqueologia catalana: les restes d'elefant de Camp dels Ninots, el vaixell del Cap del Vol, l'ídol neolític de Begues... i els cranis d'Ullastret. En paraules del director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Antoni Baulida, "Ullastret i els jaciments gironins estan en estat de gràcia". Així mateix, Gabriel de Prado, responsable del MAC Ullastret, ha posat l'accent en què aquests grans resultats han estat possibles gràcies a un esforç conjunt de totes les institucions implicades, i de l'optimització d'aquests recursos.

El MAC Ullastret ha organitzat per a l'ocasió, i amb motiu de la Setmana de la Ciència 2012, jornades de portes obertes al jaciment i un seguit d'activitats perquè tothom pugui conèixer aquesta gran troballa. Consulteu la programació a: Setmana de la Ciència 2012.


S’inicia l'estudi de les restes cranials humanes trobades a Ullastret. 27/12/2012
Veure en el mapa

ADREÇA

MAC Ullastret
Afores s/n
Puig de Sant Andreu
17114 Ullastret

HORARIS

1 d'octubre al 31 de maig:

dt. - dg.:de 10 a 18h

Dilluns tancat

1 de juny al 30 de setembre:

dt. - dg.:de 10 a 20h

Dilluns tancat

CONTACTA AMB EL MUSEU

TELÈFON: 972 17 90 58 / 664 165 399
E-MAIL: macullastret.cultura@gencat.cat
ROVIRA, C. 1998, L’exhibició d’armes i cranis enclavats en els hàbitats ibers septentrionals, Cypsela 12, 167-182, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona.
AGUSTÍ, B., MARTÍN, A. 2006, Actes de violència en el període iber. El cas d’Ullastret i altres poblats catalans, Cypsela 16, 51-64, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona.
ARXIUS DE DESCÀRREGA
NOM DE L'ARXIU MIDA DE L'ARXIU
Nota de premsa 1,21 MB
Twitter
Facebook