Els cranis enclavats d'Ullastret

Durant el darrer sondeig de les excavacions dutes a terme l'estiu del 2012 a Puig de Sant Andreu (Ullastret), es va produir la troballa més singular per la seva excepcionalitat: els dos cranis enclavats així com les altres restes cranials que, molt probablement, pertanyen a 5 individus adults. Cal esmentar que la troballa de restes cranials humanes en els poblats pertanyents als territoris ibers costaners del nord-est peninsular (indigets i laietans) no és un fet insòlit i testimonia la pràctica d’origen celta dels caps tallats.

L’excepcionalitat d’aquesta troballa radica en el fet que, fins a l’actualitat, només s’havien localitzat tres cranis enclavats sencers. I és que des de les primeres evidències publicades a principis del segle XX per Bosch Gimpera, les troballes aïllades de restes humanes en contextos urbans de l’edat del Ferro, tant a la banda peninsular com als oppida del sud-est francès, s’han succeït en comptagotes. A Catalunya, el primer es va localitzar a principis del segle XX al peu de la muralla del poblat de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet i els altres dos van aparèixer en sitges en el transcurs d’una campanya d’excavacions al Puig de Sant Andreu d’Ullastret l’any 1969. Totes elles integren el fons del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i configuren una col·lecció sense paral·lels a la resta de la península Ibèrica.

 L’explicació comuna que es dóna a aquestes evidències parla d’un ús simbòlic dels caps, doncs, el seu tractament post mortem és completament diferent al procés funerari habitual de la societat ibera, la incineració. Les possibilitats interpretatives que es presenten davant aquests casos aïllats de cranis són dues: una amb finalitats intimidadores i una altra finalitats religioses. Els cranis, bé podrien pertànyer a personatges importants per a la família o la comunitat o bé podrien tractar-se d’enemics, els quals haurien estat executats o morts en combat i exposats al públic. 

En el primer dels casos, les restes esdevindrien relíquies familiars o comunitàries conservades en funció de certs valors socials com la valentia, o un paper social excepcional (líders de grup). Tanmateix, la interpretació que guanya més pes i que confirmarien els darrers cranis trobats en un dels carrers principals del Puig de Sant Andreu, és la que relaciona aquests rituals amb la tradició celta dels caps tallats, ben descrita per autors clàssics com Diodor de Sicília, Estrabó i Posidoni d’Apamea. Les seves cròniques parlen del costum indígena d’exhibir públicament els caps tallats de l’enemic en piques; penjats del coll dels cavalls o bé clavats a les portes de les cases i porxos dels edificis. Aquesta pràctica va tenir una gran difusió tant als pobles britànics, com als germans i gals. Els cranis esdevindrien així trofeus de guerra, exposats en alguns casos acompanyats d’armes inutilitzades, reafirmant la superioritat guerrera del grup alhora que servien d’element coercitiu.

Ara per ara, no s’han detectat paral·lels a l’àmbit peninsular, però sí estretes afinitats en el món celta i gal dels segles III-II aC, que venen a reforçar unes connexions ideològiques i culturals especialment intenses durant aquest període.


Trobats dos cranis més a Ullastret. Telenotícies TV3. 07/11/2012
Veure en el mapa

ADREÇA

MAC Ullastret
Afores s/n
Puig de Sant Andreu
17114 Ullastret

HORARIS

1 d'octubre al 31 de maig:

dt. - dg.:de 10 a 18h

Dilluns tancat

1 de juny al 30 de setembre:

dt. - dg.:de 10 a 20h

Dilluns tancat

CONTACTA AMB EL MUSEU

TELÈFON: 972 17 90 58 / 664 165 399
E-MAIL: macullastret.cultura@gencat.cat
http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/actualidad/7753/descubren_dos_craneos_enclavados_poblado_iberico_ullastret.html
Descubren dos cráneos enclavados en el poblado ibérico de Ullastret. National Geographic
Dos cranis enclavats trobats a Ullastret reafirmen que els ibers practicaven decapitacions rituals. 07/11/2012
S’inicia l'estudi de les restes cranials humanes trobades a Ullastret. 27/12/2012
ROVIRA, C. 1998, L’exhibició d’armes i cranis enclavats en els hàbitats ibers septentrionals, Cypsela 12, 167-182, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona.
AGUSTÍ, B., MARTÍN, A. 2006, Actes de violència en el període iber. El cas d’Ullastret i altres poblats catalans, Cypsela 16, 51-64, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona.
Twitter
Facebook

Galeria d'imatges

Extracció del crani 1

Neteja del crani 1

Crani 1

Crani 2

Col·locació d’un dels cranis a la llitera de l’aparell de TAC (Tomografia Axial Computeritzada) de l’Hospital de Palamós.

Estudi dels cranis

© MAC-Ullastret / Unitat de diagnòstic per la imatge de l’hospital de Palamós

Col·locació d’un dels cranis a la llitera de l’aparell de TAC (Tomografia Axial Computeritzada) de l’Hospital de Palamós.

Estudi dels cranis

© MAC-Ullastret / Unitat de diagnòstic per la imatge de l’hospital de Palamós

Radiografia

© MAC-Ullastret / Unitat de diagnòstic per la imatge de l’hospital de Palamós

Radiografia

© MAC-Ullastret / Unitat de diagnòstic per la imatge de l’hospital de Palamós