Les cisternes 2 i 3 de l'oppidum del Puig de Sant Andreu (Ullastret)

Estudi arquitectònic i arqueològic de les cisternes

Al nord-est de la Península Ibèrica, la construcció d'estructures subterrànies utilitzades com a dipòsits per aprofitament d'aigua de pluja es remunten a l'edat de Bronze. Les primeres estructures d'aquest tipus tenien una construcció tècnica relativament senzilla que va anar evolucionant fins a l'aparició, al segle III aC, de cisternes de pla regular amb terres hidràulics, responent clarament a influències mediterrànies. A la ciutat ibèrica d’Ullastret se n'han conservat algunes, excavades als anys 60. Corresponen a les estructures més elaborades, datades a partir del segle III aC. Se n’han localitzat dues al quadrant sud-oest (cisternes 2-3), una a la part alta del turó (cisterna 1), i una a la part occidental de l’oppidum (cisterna 4).

La recent restauració portada a terme a les cisternes  2-3, juntament amb els treballs de documentació i l'anàlisis de morters,  han tret a la llum noves dades que han permès aprofundir en el seu coneixement. Els resultats d'aquesta recerca va ser presentats al 37e Colloque International de l’AFEAF (Montpellier, 8-11 Maig 2013) sota el títol “Étude architecturale et archéologique des citernes de l’oppidum d’Ullastret (Catalogne)”.

L'equip ha estat format per arqueòlegs, restaurador i geòlegs: Ferran Codina, Laura Lara, Gabriel de Prado, M. Molinas, J. Heinrichs i F. Schon.

Intervencions de conservació i restauració de les cisternes

La cisterna 2 va ser excavada a la roca i posteriorment recoberta completament amb carreus de gres procedents de la pedrera dels Clots de Sant Julià (Canapost).  La seva forma és el·líptica, de secció quadrangular i amb una capacitat volumètrica de 11 m³. En canvi, la cisterna 3 presenta una estructura constructiva mixta. La seva part inferior està retallada directament a la roca natural mentre que la part superior va ser construïda amb blocs de pedra de diferent naturalesa -blocs de pedra local del mateix turó i carreus de gres de la pedrera dels Clots de Sant Julià (Canapost)-. La cisterna 3 és de planta rectangular, però en els extrems l’addició del material de recobriment intenta conferir-li un aspecte absidal. La seva secció, a la part meridional, presenta forma d’ampolla i té capacitat de 23 m³.

 Ambdues cisternes conserven parcialment l’arrebossat de les parets i en molt bon estat el paviment, de manera general es podrien classificar com a opus signinum.

Metodologia del procés de conservació i restauració

La proposta de tractament que hem elaborat des del laboratori de restauració del MAC - Girona s'ha fet acord a les necessitats de cadascun dels béns immobles i s'ha desenvolupat després de realitzar l’anàlisi dels agents degradants i dels mecanismes d’alteració, així com, l’estudi dels materials i les tècniques constructives i seguint els criteris internacionals marcats per l’ICCROM.

L’anàlisi de les patologies ens ha permès determinar que una de les principals causes de degradació ha estat l’exposició continuada a les inclemències meteorològiques: fortes pluges, nevades, contrastos tèrmics,  excés d’humitat, etc. Elements tots ells que resulten molt difícils de controlar en jaciments conservats a l’aire lliure. Un altre factor de degradació ha estat i és la naturalesa geològica de la pedra dels Clots de Sant Julià i algunes  accions antròpiques que resultaren poc afortunades.

L'equip ha estat format per Laura Lara, Maria Molinas, Irena García i Gemma Piqué.


Veure en el mapa

ADREÇA

MAC Ullastret
Afores s/n
Puig de Sant Andreu
17114 Ullastret

HORARIS

1 d'octubre al 31 de maig:

dt. - dg.:de 10 a 18h

Dilluns tancat

1 de juny al 30 de setembre:

dt. - dg.:de 10 a 20h

Dilluns tancat

CONTACTA AMB EL MUSEU

TELÈFON: 972 17 90 58
E-MAIL: macullastret.cultura@gencat.cat
DESCARREGA'T EL PÒSTER PRESENTAT AL COLLOQUE INTERNATIONAL DE L’AFEAF (PDF):
NOM DE L'ARXIU MIDA DE L'ARXIU
Pòster 10,239 MB
Twitter
Facebook

Mecanismes de degradació i accions de conservació efectuades