Amb motiu del Dia Internacional de la dona, ens proposem donar a conèixer i posar en valor el rellevant paper de la dona a la societat, al món de l'arqueologia i els museus. Per això, aquest 2020 repassem la trajectòria d'una dona molt vinculada a la ciutat ibèrica d'Ullastret, la Mercè Ferré.
Mercè Ferré Valls, nascuda a Girona el 1939, té una personalitat polifacètica i apassionada que li ha servit per excel·lir en l’arqueologia i la restauració (a nivell professional) i en la pintura (a nivell personal). Va iniciar la seva vida laboral als divuit anys d'edat, al Museu Arqueològic de Girona, ben aviat sota l'aixopluc del Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, on hi va treballar fins a la seva jubilació el 2004. Durant tot aquest temps va ser testimoni de l'enorme evolució que ha experimentat a casa nostra el treball arqueològic i el museístic, des de finals de la dècada dels cinquanta del segle passat fins a l'actualitat, però també n'ha estat una actora de primera fila.
A finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta van ser anys de formació, de la mà del Dr. Miquel Oliva, però també de Francesc Riuró, el seu mestre en el camp del dibuix arqueològic i de la restauració. Per això la seva tasca professional va ser imprescindible en el moment de la preparació dels materials i del muntatge del Museu Monogràfic d'Ullastret a finals dels anys cinquanta. En aquests primers anys, a més, va conèixer moltes personalitats del camp de l'arqueologia i els museus, que molt sovint es van convertir en bons amics. I va ser precisament el seu tarannà entusiasta i les seves ganes d'ampliar coneixements sobre la feina, que li va permetre obtenir una beca per anar a Madrid, al taller del Casón del Buen Retiro de la Dirección General de Bellas Artes el 1965, i en els primers anys de la democràcia, va actualitzar els seus coneixements al Museu Arqueològic de Barcelona o al Museu d'Art de Catalunya, i també va participar activament en la reorganització de la restauració museística a Catalunya. Aquest entusiasme i els seus profunds coneixements van quallar en l'obtenció del títol oficial de restauradora de materials arqueològics l'any 1978. En aquest sentit, un altre aspecte a destacar de la Mercè Ferré és la seva faceta de mestra, amb l'admissió en el laboratori del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona d'estudiants en pràctiques, alguns dels quals després es van transformar en col·laboradors i en col·legues.
Pel que fa al treball de camp, la Mercè Ferré va participar, des dels inicis de la seva activitat laboral, en nombroses excavacions arreu de la demarcació de Girona (Puig d’en Roca, Sant Pere de Rodes, Pla de Palol, la cova de les Goges, Besalú, Roses i, a Girona ciutat, Casa Pastors entre d’altres) i va restaurar centenars d’objectes procedents d’aquests i d’altres jaciments arqueològics gironins. No obstant, la seva trajectòria professional, i en molts aspectes també personal i emocional, ha estat íntimament lligada i relacionada amb el conjunt ibèric Ullastret i els seus principals jaciments: Puig de Sant Andreu, Illa d’en Reixac i necròpolis del Puig de Serra.
Tota aquesta intensa i apassionant vida ha quedat plasmada en un llibre de memòries, editat l’any 2014, titulat “I un dia va ser el principi... Records d’excavació i de restauració”.
