L'estructura socioeconòmica ibèrica va permetre l'aparició d'una classe social d'artesans, dedicada fonamentalment a la producció de manufactures destinades al mercat o a la comunitat. En destacaren la metal·lúrgia, la ceràmica, el teixit i el treball de la pedra.
La metal·lúrgia del ferro i del bronze es documenta per la troballa de forns i escòries de producció. Amb aquests metalls es fabricaven eines agrícoles, armes, objectes d'ornamentació, etc.
La producció de ceràmica a torn va ser una activitat desenvolupada a partir de l'adopció de la tècnica del torn ràpid, ja des de mitjans del segle VI aC, tot i que la producció de ceràmica a mà va continuar per a la fabricació de recipients de cuina.
Pel que fa a la producció tèxtil, aquesta estava basada en la llana i les fibres vegetals aptes. D'aquesta activitat es conserven les fusaioles, utilitzades per filar, i els pesos de teler. Els telers que es feien servir eren de tipus vertical.
Finalment, la construcció de les muralles i la realització d’altres obres de caràcter públic, com les cisternes i els carrers empedrats, demostren l'existència de picapedrers que treballarien per a la col·lectivitat i que explotaven les pedreres de l'entorn més immediat.
